Notícies

Unitat de Tabaquisme. Hospital de Santa Maria

La majoria d’articles que parlen sobre els perjudicis del tabac acostumen a començar de la mateixa manera: “el consum de tabac és la principal causa de morbi-mortalitat en els països industrialitzats”.

Les patologies relacionades amb el consum de tabac són un dels motius més importants en la consulta habitual en l’àmbit sanitari en general i, en l’atenció primària en  particular. Al voltant de 29 son els problemes de salut més directament relacionats amb el consum d’aquesta droga. El gruix de la despesa , però,  es dedica a cinc patologies més específiques: la malaltia coronària (amb una despesa de 3.600 milions d’euros/any), la malaltia obstructiva crònica (MPOC) (amb una despesa de 3.000 milions d’euros), els trastorns cerebrovasculars (710 milions d’euros), l’asma (267 milions d’euros) i el càncer de pulmó (163 milions d’euros). Es considera que la despesa sanitària atribuïble al diagnòstic i tractament de les malalties relacionades amb el consum del tabac suposen el 15% del pressupost sanitari total1. A Europa, la despesa sanitària i social  del tabac suposa el 1,7% del PIB. És cert que el tabac està carregat amb fort impostos que, en definitiva, aporten més diners a l’Estat. Aquest acostuma a ser un argument utilitzat per molts fumadors per defensar la seva conducta. Segons el Comitè Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme (CNPT), per cada euro aportat pels impostos del tabac, se’n gasten dos en despesa sanitària per aquest mateix motiu. Malgrat això, a Catalunya segueix fumant el 28,9% de la població general.
 

Queda clar que, al menys fins ara, els motius econòmics no han servit per dissuadir els fumadors i fumadores per abandonar l’hàbit addictiu. Els motius relacionats amb la salut han prioritzat les llistes de demandes. Primer, per evitar el patiment provocat pel consum. Més tard, com a inversió per evitar la malaltia i millorar la qualitat de vida. En altres ocasions, el que motiva demanar ajuda per deixar de fumar és la pressió de la família (precs dels fills, especialment, per a que els pares abandonin tan molesta conducta). Ben poques vegades però, la presa de consciència fa que el fumador o fumadora vulguin deixar de ser-ho. Darrerament, assistim a un moment econòmic i social que està tenint la seva repercussió en la nostra tasca assistencial: fumar és car. Cada vegada més. Molta gent no té diners. Cada vegada menys. Les motivacions externes, forçades, no buscades, també tenen la seva importància. En el nostre cas, les sol·licituds de deshabituació del tabac generades pel tema econòmic ja suposen el 18% del total (50,6%, per salut; 9,7%, per pressió familiar, i 22,1%, per consciència d’addicció). Pacients que es troben en atur o que prefereixen dedicar els diners a altres funcions representen un nou fenomen que no dubtem que anirà creixent amb el temps. El preu del tabac no para de pujar i sembla que no s’aturarà fins arribar als preus habituals a la resta d’Europa (6€ de mitjana a França o 9€ de mitjana a Anglaterra). Una persona que gasta un paquet de tabac al dia tindrà una despesa a l’any d’uns 1.460€, o el que és el mateix: aproximadament un sou i mig per a moltes persones per al finançament de l’addicció d’un any.

La Mañana, 22 d'agost de 2014